publicerad: 2015
skvalta
1skvalta
substantiv
~n skvaltor • ⟨åld.⟩ skvaltkvarn
| Singular | |
|---|---|
| en skvalta | obestämd form |
| en skvaltas | obestämd form genitiv |
| skvaltan | bestämd form |
| skvaltans | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| skvaltor | obestämd form |
| skvaltors | obestämd form genitiv |
| skvaltorna | bestämd form |
| skvaltornas | bestämd form genitiv |
2skvalta
verb
~de ~t • rinna plaskande el. sorlande
| Finita former | |
|---|---|
| skvaltar | presens aktiv |
| skvaltade | preteritum aktiv |
| skvalta | imperativ aktiv |
| Infinita former | |
| att skvalta | infinitiv aktiv |
| har/hade skvaltat | supinum aktiv |
| Presens particip | |
| skvaltande | |


