publicerad: 2015
ävlas
ävl·as
[ä`vlas]
verb
ävlades ävlats • ⟨åld.⟩ bemöda sig, sträva
| Finita former | |
|---|---|
| ävlas | presens deponens |
| ävlades | preteritum deponens |
| ävlas | imperativ deponens |
| Infinita former | |
| att ävlas | infinitiv deponens |
| har/hade ävlats | supinum deponens |


