publicerad: 2015
accessoar
ac·cesso·ar
[aksesoa´r]
substantiv
~en ~er • mest i pl.; tillbehör
| Singular | |
|---|---|
| en accessoar | obestämd form |
| en accessoars | obestämd form genitiv |
| accessoaren | bestämd form |
| accessoarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| accessoarer | obestämd form |
| accessoarers | obestämd form genitiv |
| accessoarerna | bestämd form |
| accessoarernas | bestämd form genitiv |


