publicerad: 2015
nöjas
nöj·as
verb
nöjdes, nöjts, pres. nöjs • mest i inf.; nöja sig: låta sig nöjas med ngt
| Finita former | |
|---|---|
| nöjs | presens deponens |
| nöjdes | preteritum deponens |
| Infinita former | |
| att nöjas | infinitiv deponens |
| har/hade nöjts | supinum deponens |


