publicerad: 2015
sloka
sloka
verb
~de ~t • särsk. om blomma: hänga slapp el. nedböjd – Alla sammansättn. med slok- hör till sloka.
| Finita former | |
|---|---|
| slokar | presens aktiv |
| slokas | presens passiv |
| slokade | preteritum aktiv |
| slokades | preteritum passiv |
| sloka | imperativ aktiv |
| Infinita former | |
| att sloka | infinitiv aktiv |
| att slokas | infinitiv passiv |
| har/hade slokat | supinum aktiv |
| har/hade slokats | supinum passiv |
| Presens particip | |
| slokande | |


