publicerad: 2015
slutuppgörelse
slut|upp·gör·else
substantiv
~n ~r • till uppgörelse 1,2 1slut
| Singular | |
|---|---|
| en slutuppgörelse | obestämd form |
| en slutuppgörelses | obestämd form genitiv |
| slutuppgörelsen | bestämd form |
| slutuppgörelsens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| slutuppgörelser | obestämd form |
| slutuppgörelsers | obestämd form genitiv |
| slutuppgörelserna | bestämd form |
| slutuppgörelsernas | bestämd form genitiv |


