publicerad: 2015
snorgärs
snor|gärs
substantiv
~en ~ar 1 en fisk2 ⟨vard.⟩ snorunge
| Singular | |
|---|---|
| en snorgärs | obestämd form |
| en snorgärs | obestämd form genitiv |
| snorgärsen | bestämd form |
| snorgärsens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| snorgärsar | obestämd form |
| snorgärsars | obestämd form genitiv |
| snorgärsarna | bestämd form |
| snorgärsarnas | bestämd form genitiv |


