publicerad: 2015
elevationsvinkel
e·lev·at·ions|vinkel
substantiv
~n ‑vinklar • till elevation 1 vinkel 1
| Singular | |
|---|---|
| en elevationsvinkel | obestämd form |
| en elevationsvinkels | obestämd form genitiv |
| elevationsvinkeln | bestämd form |
| elevationsvinkelns | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| elevationsvinklar | obestämd form |
| elevationsvinklars | obestämd form genitiv |
| elevationsvinklarna | bestämd form |
| elevationsvinklarnas | bestämd form genitiv |


