publicerad: 2015
blygas
blyg·as
verb
blygdes, blygts, pres. blygs • ⟨ngt högt.⟩ skämmas
| Finita former | |
|---|---|
| blygs | presens deponens |
| blygdes | preteritum deponens |
| blygs | imperativ deponens |
| Infinita former | |
| att blygas | infinitiv deponens |
| har/hade blygts | supinum deponens |


