publicerad: 2015
dissonans
dis·son·ans
[‑an´s el. ‑aŋ´s]
substantiv
~en ~er • missljudande tonförbindelse; konflikt, misshällighet
| Singular | |
|---|---|
| en dissonans | obestämd form |
| en dissonans | obestämd form genitiv |
| dissonansen | bestämd form |
| dissonansens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| dissonanser | obestämd form |
| dissonansers | obestämd form genitiv |
| dissonanserna | bestämd form |
| dissonansernas | bestämd form genitiv |


