publicerad: 2015
fasonera
fas·on·era
verb
~de ~t • ge avsedd form; förse med mönster el. figurer
| Finita former | |
|---|---|
| fasonerar | presens aktiv |
| fasoneras | presens passiv |
| fasonerade | preteritum aktiv |
| fasonerades | preteritum passiv |
| fasonera | imperativ aktiv |
| Infinita former | |
| att fasonera | infinitiv aktiv |
| att fasoneras | infinitiv passiv |
| har/hade fasonerat | supinum aktiv |
| har/hade fasonerats | supinum passiv |
| Presens particip | |
| fasonerande | |
| Perfekt particip | |
| en fasonerad + substantiv | |
| ett fasonerat + substantiv | |
| den/det/de fasonerade + substantiv | |


