publicerad: 2015
förlikas
för·lik·as
verb
förlikades, förlikats • förlika sig
| Finita former | |
|---|---|
| förlikas | presens deponens |
| förlikades | preteritum deponens |
| förlikas | imperativ deponens |
| Infinita former | |
| att förlikas | infinitiv deponens |
| har/hade förlikats | supinum deponens |
| Perfekt particip | |
| en förlikad + substantiv | |
| ett förlikat + substantiv | |
| den/det/de förlikade + substantiv | |


