publicerad: 2015
kunskapare
kun·skap·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. kunskaparna kunskapa
| Singular | |
|---|---|
| en kunskapare | obestämd form |
| en kunskapares | obestämd form genitiv |
| kunskaparen | bestämd form |
| kunskaparens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| kunskapare | obestämd form |
| kunskapares | obestämd form genitiv |
| kunskaparna | bestämd form |
| kunskaparnas | bestämd form genitiv |


