publicerad: 2015
lycksökare
lyck|sök·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. ‑sökarna • ⟨nedsätt.⟩ äventyrare
| Singular | |
|---|---|
| en lycksökare | obestämd form |
| en lycksökares | obestämd form genitiv |
| lycksökaren | bestämd form |
| lycksökarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| lycksökare | obestämd form |
| lycksökares | obestämd form genitiv |
| lycksökarna | bestämd form |
| lycksökarnas | bestämd form genitiv |


