publicerad: 2015
lösare
lös·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. lösarna 1 till lösa 1: korsordslösare2 till lösa 2
| Singular | |
|---|---|
| en lösare | obestämd form |
| en lösares | obestämd form genitiv |
| lösaren | bestämd form |
| lösarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| lösare | obestämd form |
| lösares | obestämd form genitiv |
| lösarna | bestämd form |
| lösarnas | bestämd form genitiv |


