publicerad: 2015
specialläkare
speci·al|läk·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. ‑läkarna • ⟨finl.⟩ specialistläkare
| Singular | |
|---|---|
| en specialläkare | obestämd form |
| en specialläkares | obestämd form genitiv |
| specialläkaren | bestämd form |
| specialläkarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| specialläkare | obestämd form |
| specialläkares | obestämd form genitiv |
| specialläkarna | bestämd form |
| specialläkarnas | bestämd form genitiv |


