publicerad: 2015
speciallärare
speci·al|lär·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. ‑lärarna • för barn med särskilda behov
| Singular | |
|---|---|
| en speciallärare | obestämd form |
| en speciallärares | obestämd form genitiv |
| specialläraren | bestämd form |
| speciallärarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| speciallärare | obestämd form |
| speciallärares | obestämd form genitiv |
| speciallärarna | bestämd form |
| speciallärarnas | bestämd form genitiv |


