publicerad: 2015
hövas
höv·as
verb
hövdes, hövts, pres. höves • ⟨åld.⟩ anstå, vara tillbörlig
| Finita former | |
|---|---|
| höves | presens deponens |
| hövdes | preteritum deponens |
| Infinita former | |
| att hövas | infinitiv deponens |
| har/hade hövts | supinum deponens |


