publicerad: 2015
förfäas
för·fä·as
verb
förfäades förfäats • fördummas, förråas
| Finita former | |
|---|---|
| förfäas | presens deponens |
| förfäades | preteritum deponens |
| förfäas | imperativ deponens |
| Infinita former | |
| att förfäas | infinitiv deponens |
| har/hade förfäats | supinum deponens |
| Perfekt particip | |
| en förfäad + substantiv | |
| ett förfäat + substantiv | |
| den/det/de förfäade + substantiv | |


