publicerad: 2015
prutare
prut·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. prutarna pruta
Singular | |
---|---|
en prutare | obestämd form |
en prutares | obestämd form genitiv |
prutaren | bestämd form |
prutarens | bestämd form genitiv |
Plural | |
prutare | obestämd form |
prutares | obestämd form genitiv |
prutarna | bestämd form |
prutarnas | bestämd form genitiv |