publicerad: 2015
idisslare
id·issl·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. idisslarna • djur t.ex. ko som idisslar
| Singular | |
|---|---|
| en idisslare | obestämd form |
| en idisslares | obestämd form genitiv |
| idisslaren | bestämd form |
| idisslarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| idisslare | obestämd form |
| idisslares | obestämd form genitiv |
| idisslarna | bestämd form |
| idisslarnas | bestämd form genitiv |


