publicerad: 2015
monoplan
mono·plan
[‑pla´n]
substantiv
~et; pl. ~ • flygplan med bara ett vingpar
| Singular | |
|---|---|
| ett monoplan | obestämd form |
| ett monoplans | obestämd form genitiv |
| monoplanet | bestämd form |
| monoplanets | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| monoplan | obestämd form |
| monoplans | obestämd form genitiv |
| monoplanen | bestämd form |
| monoplanens | bestämd form genitiv |


