publicerad: 2015
reaplan
rea|plan
substantiv
~et; pl. ~ • till rea- och 1plan 2
| Singular | |
|---|---|
| ett reaplan | obestämd form |
| ett reaplans | obestämd form genitiv |
| reaplanet | bestämd form |
| reaplanets | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| reaplan | obestämd form |
| reaplans | obestämd form genitiv |
| reaplanen | bestämd form |
| reaplanens | bestämd form genitiv |


