publicerad: 2015
stadsplanerare
stads|plan·er·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. ‑planerarna 1stad 1 planerare
| Singular | |
|---|---|
| en stadsplanerare | obestämd form |
| en stadsplanerares | obestämd form genitiv |
| stadsplaneraren | bestämd form |
| stadsplanerarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| stadsplanerare | obestämd form |
| stadsplanerares | obestämd form genitiv |
| stadsplanerarna | bestämd form |
| stadsplanerarnas | bestämd form genitiv |


