publicerad: 2015
planerare
plan·er·are
[‑e`r‑]
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. planerarna planera
| Singular | |
|---|---|
| en planerare | obestämd form |
| en planerares | obestämd form genitiv |
| planeraren | bestämd form |
| planerarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| planerare | obestämd form |
| planerares | obestämd form genitiv |
| planerarna | bestämd form |
| planerarnas | bestämd form genitiv |


