publicerad: 2015
örontasslare
ör·on|tassl·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. ‑tasslarna • ⟨ngt åld.⟩ skvallrig person, viskare
| Singular | |
|---|---|
| en örontasslare | obestämd form |
| en örontasslares | obestämd form genitiv |
| örontasslaren | bestämd form |
| örontasslarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| örontasslare | obestämd form |
| örontasslares | obestämd form genitiv |
| örontasslarna | bestämd form |
| örontasslarnas | bestämd form genitiv |


