publicerad: 2015
förvekligas
för·vek·lig·as
verb
förvekligades förvekligats • bli vekare
| Finita former | |
|---|---|
| förvekligas | presens deponens |
| förvekligades | preteritum deponens |
| förvekligas | imperativ deponens |
| Infinita former | |
| att förvekligas | infinitiv deponens |
| har/hade förvekligats | supinum deponens |
| Perfekt particip | |
| en förvekligad + substantiv | |
| ett förvekligat + substantiv | |
| den/det/de förvekligade + substantiv | |


