publicerad: 2015
specialkunskap
speci·al|kun·skap
substantiv
~en ~er special- kunskap
| Singular | |
|---|---|
| en specialkunskap | obestämd form |
| en specialkunskaps | obestämd form genitiv |
| specialkunskapen | bestämd form |
| specialkunskapens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| specialkunskaper | obestämd form |
| specialkunskapers | obestämd form genitiv |
| specialkunskaperna | bestämd form |
| specialkunskapernas | bestämd form genitiv |


