publicerad: 2015
sonare
son·are
substantiv
~n; pl. ~, best. pl. sonarna • person som sonar ngt t.ex. ett brott
| Singular | |
|---|---|
| en sonare | obestämd form |
| en sonares | obestämd form genitiv |
| sonaren | bestämd form |
| sonarens | bestämd form genitiv |
| Plural | |
| sonare | obestämd form |
| sonares | obestämd form genitiv |
| sonarna | bestämd form |
| sonarnas | bestämd form genitiv |


